Núria Güell, La Feria de las Flores

Núria Güell amb La Feria de las Flores, ens parla sobre l’explotació sexual infantil, sobre el patriarcat i com la societat dona l’esquena a aquesta terrible situació i tot el que l’envolta. A través d’una peça videogràfica mostra l’obra de forma més directa i elimina l’aura mística que acompanya l’objecte de l’obra d’art.

El meu projecte para sobre el gènere i com la societat és la que dicta el que està bé i el que està malament amb relació al gènere i la sexualitat dels infants. Utilitzaré la fotografia vertical, desprenent un to subjectiu i intimista (Cortiglia i Cesari, 2022). Jugant amb la combinació de color i el blanc i negre vull parlar d’atemporalitat i tristesa.

Tots dos projectes neixen a favor dels drets fonamentals dels infants. Tot i que, parlen de temes diferents, es poden relacionar a escala social i cultural. Tant l’explotació sexual infantil com la repressió de gènere i sexualitat passen inadvertits a causa de la indiferència i a la complicitat de la societat.

Núria Güell és l’autora del projecte, però va comptar amb la col·laboració de quatre menors que havien estat víctimes d’explotació sexual. Quatre noies que van voler explicar al món les seves pròpies vivències.

En el projecte que vull dur a terme jo soc l’única autora, i serà una autoria individual. En un principi, no tindré de la col·laboració de ningú, però si arriba un dia que s’exposa el meu treball m’agradaria disposar d’experts per a fer xerrades sobre la temàtica.

Admiro molt de la Núria Güell, el seu compromís fins a les últimes conseqüències, amb els projectes que realitza. Escolta les necessitats de l’obra i estira els límits fins on sigui necessari. No li importa traspassar límits morals, socials o legals (Mareu, 2023).

Ara per ara, no sé si seria capaç de traspassar cap límit, sobretot legal, amb el meu projecte, però m’agradaria tenir la valentia que té ella per a poder-ho fer. Tot i que el meu projecte no ha d’anar cap aquest camí, mai se sap on puc arribar a exposar-lo o els agents que em trobaré en un futur.

Núria Güell va rebre una invitació del Museu de Antioquia per a crear un projecte en relació amb la violència en el cos femení. En aquest cas el lloc era clau per a poder dur a terme el projecte. El museu és on estaven les pintures i escultures de Fernando Botero, artista costumista, i d’on sortiran totes aquestes explicacions relacionant les experiències de les nenes amb les pintures d’escenes i costums de la societat de l’època.

El meu projecte també té un vincle irreemplaçable, on l’obra perdria tot el significat. La finestra de casa on s’atraparan tots els globus i amb ells totes les emocions dels infants. S’estableix un vincle entre el treball i el context, una especificitat que és irreemplaçable (Coderch, 2020).

Un altre aspecte que m’ha cridat l’atenció ha estat l’origen de la seva idea. Ha nascut arran d’una experiència pròpia. Veure la quantitat de nenes esperant per prostituir-se darrere el museu, o la venda dels serveis de menors com si es tractés d’un lloguer de cotxes.

A diferents nivells, però la meva idea de projecte també ha sorgit d’una experiència personal amb el meu fill gran. Veure tots aquests agents interns i externs que el limiten i li diuen el que pot fer i ser i el que no.

Güell tenia una cosa clara, la Yolanda, la Valentina, la Jade i l’Evelyn: “podien dir el que volguessin, i si el públic no volia escoltar, no era problema seu” (Magazín, 2016). Jo vull que les meves fotografies diguin el que vulgui i com vulguin, interpel·lar al públic, i si aquest decidir marxar era problema seu. Els que veiem i callem són responsables del que està passant.

Una de les frases impactants és: “el plaer arrasa amb tot, en tots els àmbits” (Mareu, 2023). Te n’adones, que sigui l’àmbit que sigui tot es redueix a fer sempre allò que provoqui plaer, benestar i rebutgi el malestar, tot això des de l’egoisme i sense importar-ne les conseqüències.

En aquest projecte, tal com succeeix amb el projecte de Núria Güell, vull sortir de la posició de víctima instal·lada en el victimisme i ser una víctima i assumir-ho amb identificació i força per a reivindicar des de la lluita i no la pena i decadència.

La Feria de las Flores, ha estat esposada a escala audiovisual a diferents punts del món. La seva repercussió la portat a ser una peça d’exposició per a denunciar l’explotació infantil. M’agradaria que el meu projecte també fos una eina de difusió en forma d’exposició itinerant o material imprès.

En conclusió, tot i tractar temes diferents, convergeixen en la lluita pels drets fonamentals dels infants i la denúncia de la complicitat social davant la repressió de gènere i l’explotació. El meu desig seria que la meva obra, com la de Güell, esdevingui una eina per sensibilitzar el públic i generar canvis, tot interpel·lant-lo amb força i autenticitat. En definitiva, aquest text subratllo la importància de l’art com a mitjà de denúncia i transformació social.

BIBLIOGRAFIA

• Coderch, Lua. Projecte en context. Recursos d’aprenentatge textual. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 2020. https://arts.recursos.uoc.edu/projecte2/projecte-en-context/
• Cortiglia, Fernando José., Cesari, Luciana. Fitxes temàtiques sobre recursos espressius en fotografia. Recursos d’aprenentatge textual. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 2022.
• Moreu, David. “Núria Gëull. “La feria de las Flores””. 2023. Data d’accès: 19 d’octubre de 2024. https://www.sep-psicoanalisi.org/2023/09/01/nuria-guell-la-feria-de-las-flores/
• Güell, Núria. “núria güell”. 2015-16 Data d’accès: 19 d’octubre de 2024. https://www.nuriaguell.com/portfolio/la-feria-de-las-flores/
• Magazín. “Núria Güell: La Feria de las Flores”. 2016. Data d’accès: 20 d’octubre de 2024. https://universes.art/es/magazine/articles/2016/nuria-guell