ActiFolio: 241 Art i educació - Aula 1 241_20_228_01

 

 

L’Escola Pau Vila és el centre on van els meus dos fills, però només el Nil està al cicle inicial, en concret, segon. El coneixement i apropament va en relació amb l’escola, la meva pròpia experiència com antiga alumna del centre, les extraescolars, i formar part activa de la societat que ens envolta. La meva coneixença parteix de xerrades informals amb els infants, les famílies i les mestres. Una part molt important és la lectura de material i el visionament de xerrades sobre la coeducació, així com la lectura dels recursos de l’assignatura.

La part central del sociograma és el grup d’infants on realitzaré la intervenció, en aquest cas, el grup de nens i nenes de 1r i 2n de primària. Les principals branques són la família, la tutora (fa la major part d’hores lectives amb el mateix grup), la societat en què conviuen (amics, coneguts i desconeguts) i l’activitat que proposaré.

Aquesta intervenció té una part immediata, reflexionar, pensar i crear una peça en funció d’unes premisses, però part d’aquesta intervenció busca resultats a mitjà i llarg termini. Fer reflexionar als infants d’allò que succeeix a l’escola, però també fora d’ella. Per exemple, les extraescolars, amb la mateixa família i amb l’altra gent del poble.

Un dels principals reptes és adaptar el discurs per a fer-lo accessible als infants de 6 a 8 anys. Acabar de plantejar el taller de forma creativa per obtenir resultats atractius per als infants, les famílies i la població. Aconseguir quelcom impactant que els faci reflexionar, i perquè no, modificar conductes.

El context requereix molta cura i sensibilitat, fer una proposta divertida, però tenint sempre present que és un tema molt important i que requereix tota l’atenció i respecte per part de tots els actors.

He de dibuixar un bon discurs. Partint del projecte artístic per explicar la definició de coeducació i la situació/realitat actual pròpia o dels companys i companyes, seguir amb la intervenció i el lliure pensament d’idees, posteriorment, jugar per a crear una peça artística en col·laboració, i finalment, exposar-la i mostrar-la a la família, els iguals i al poble del Papiol.

A partir del debat amb la Carme i el Manuel he vist les ganes i la il·lusió que comparteixen els companys i companyes per a fer les coses millor. Aquesta empenta per a utilitzar l’art com a eina de retrobament i de col·laboració, i les ganes d’erradicar les creences sobre el gènere. Els tres vam compartir reflexions personals, vam parlar de la utopia de les escoles i instituts, i tot i que el regust va ser una mica amarg, per la falta de recursos, entre d’altres, em quedo amb les ganes de millorar la situació, en primera i última instància pel bé, sempre, dels infants.