
La meva trajectòria artística

«Nunca pinto sueños o pesadillas. Pinto mi propia realidad.» Frida Kahlo
L’art sempre ha format part de la meva vida, però no ha estat fins a l’última dècada que ha entrat amb força al meu dia a dia. Vaig començar formant-me amb referents clàssics com Pollock o Hopper i, actualment, forment part de la meva llista figures com Marina Abramovic, Bruce Nauman o Núria Güell.
Des del principi he dut a terme projectes basats en l’experiència i les situacions personals. La gran majoria empesos per la necessitat de reivindicar diferents situacions.
Als inicis del grau les meves obres i pràctiques artístiques no tenien relació entre elles. Totes es creaven de forma independent i no seguien ni el mateix camí, la mateixa direcció, ni tenien el mateixos referents.
El canvi es va començar a intuir quan vaig pintar un mural sobre la maternitat. Em vaig inspirar en l’Amaia Arrazola. Va fascinar-me la seva forma de veure la maternitat, caòtica i divertida, tal com ho mostra al seu llibre Meteorito(1). Però també els colors i els traços dels seus murals.
Així com el seu discurs sobre la necessitat de l’esforç i el treball incansablement per arribar a cada punt de partida(2).
El punt d’inflexió en la meva trajectòria artística va ser el 2021 amb l’inici de l’assignatura Projecte I. Vaig iniciar el curs amb moltes ganes, però a mesura que avançava l’assignatura estava més desmotivada. No vaig aconseguir trobar una pràctica artística que s’adeqües a tot el que anava recollint. Igualment, durant les diferents activitats vaig recopilar un llistat de temes i referents amb els quals treballar.
Amb tota aquesta informació extreta de Projecte I, juntament, amb un context familiar complicat, vaig iniciar el 2022 el de Taller de videocreació i el Taller de fotografia. Les llavors que havia plantat a l’assignatura de Projecte I, van germinar amb l’ajuda del context.
El Nil és el meu fill, i en aquells moments tenia cinc anys. Al Nil li encanta el ballet, el color rosa, portar faldilla, els cabells llargs i pintar-se les ungles. I per aquest motiu va començar a rebre comentaris negatius amb la premissa: “això que fas/duus és de nena”. Comentaris d’altres infants, d’adults i familiars.
I amb tot això, van néixer les dues pràctiques artístiques que porten per nom: “Cadascú és com és” del Taller de videocreació, i “Diversitat de gènere en curs” del Taller de fotografia.
A “Cadascú és com és” vaig mostrar tots els pensaments que em passen que tinc quan el Nil em demana que li pinti les ungles, o que sí es pot posar faldilla. Comentaris emesos per la societat retrògrada actual. Vaig narrar les dificultats associades per culpa d’aquesta càrrega cultural i social.
Títol i any: Cadascú és com és, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Enregistrament audiovisual
Duració: 2’07’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format: 16:9
“Diversitat de gènere en curs” tracta sobre l’empresonament físic i psicològic que pateixen els infants. No poden ser i viure com ells voldrien, ni fora ni dins de casa. És una fotografia que ofereix un relat i un testimoniatge de com les actituds repressores i controladores fan que els infants se sentin atrapats, abandonats i ferits. Els peluixos, com a icona, representen la innocència, la puresa i la tendresa. Adjectius que haurien d’anar de bracet de qualsevol infant, però, en canvi, queden apagats i retinguts entre uns barrots que no els deixen florir.
Títol i any: Diversitat de gènere en curs, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Fotografia digital amb càmeraNikon D5000
Format: 30 x 40 cm
Arran de tots aquests contextos, pensaments i idees amb què ens trobem, els meus treballs han anat girant al voltant de la dissidència sexual infantil i el gènere.
L’any següent, el 2023 neix una de les obres de la que estic més orgullosa, una sèrie de fotografies anomenada “Lliure per ser i fer”. Agafant el Nil gran com a actor creo un diàleg entre els barrots de la finestra i els sentiments d’angoixa, por, solitud i tristesa. Aquesta sèrie està pensada per parlar sobre la dissidència sexual infantil i el gènere de forma potent i impactant.
Títol i any: “Tristesa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Por” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Solitud” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Angoixa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Pressió” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Per acabar, la meva intenció és continuar visibilitzant aquests problemes. Em sento molt identificada i molt còmode treballant en aquests contextos des de la pràctica artística, i és un aspecte que ara mateix defineix la meva forma de pensar i crear.
Per aquestes pràctiques artístiques he tingut molt present els treballs i ideologies de referents d’àmbits molt diferents.
Santiago Sierra(4) (1966) i l’enfocament provocador i crític de les seves obres. Involucrat en temes de desigualtat social i les estructures de poder. A més, l’estudi de les relacions de poder que, en aquest cas, es manifesten a nivell social.
En aquesta mateixa linia està la Núria Güell(5) (1981). Qüestiona les estructures de poder, les dinàmiques d’opressió i qüestiona la moralitat. M’interessa molt la seva forma de fusionar l’art amb l’activisme, el que s’anomeva artivisme(3).
De l’artivisme també neix la meva admiració per l’artista urbà Banksy(6) (1970?) . Un dels meus objectius és aconseguir el seu poder de sàtira i ironia en les seves creacions. M’encanta la seva forma de lluita contra les desigualtats i la injusticia. Les obres més destacades a favor dels drets dels infants: “Slave labour”, “No future” i “Child soldier”, entre d’altres.
Una altra referent és, Pipilotti Rist (7) (1962). Aborda qüestions socials i psicològiques a través de les seves obres, amb la videocreació. Crea una experiència visual y sensorial on tracta sobre la reapropiació del propi cos. Els seus treballs content aquesta abstracció i poesia que m’atrau.
Des d’una vessant més ferotge trobem Marina Abramovic(8) (1946). L’artista considera que la vida i l’art no poden separar-se. Els meus projectes viuen d’aquesta premisa en la que costa de trobar on comença la vida personal i acaba l’obra d’art. La seva valentia a la performance Rhythm 0(9).
Per últim, vull parlar de Félix González-Torres (1957-1996). Les seves obres aborden temes profundament personals, com la mort, l’amor, la pèrdua, la identitat i l’homosexualitat sovint utilitzant elements senzills i quotidians per crear un art carregat de significat. L’obra més impactant va ser “Untitled” (Portrait of Ross in L.A.)(10).
BIBLIOGRAFIA
(1) Arrazola, Amaia. El Meteorito. Barcelona: Lunwerg Editores, 2020.
(2) Amaia, Arrazola. “Creativity: Where does the magic happen?”, 2015, TEDx Talks, ted.com/watch/tedx-talks
(3) Serna, Andrés Claudio. Videoart, feminismes i artivisme LGTBI. Recurs d’aprenentatge, Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC), 2019.
(4) Sierra, Santiago. “Santiago Sierra”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.santiago-sierra.com/
(5) Güell, Núria. “núria güell”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://www.nuriaguell.com
(6) Banksy. “Banksy”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024,https://banksy.newtfire.org/html/gallery_pages/graffiti/no_future.html
(7) Rist, Pipilotti. “Pipilotti Rist video artist”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://pipilottirist.net/
(8) Abramovic, Marina. “Marina Abramovic”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://www.marinaabramovic.com/bio.html
(9) Líneas sobre arte. “Ritmo 0 de Marina Abramovic (1974)”. Data d’accés: 29 de setembre de 2024, https://lineassobrearte.com/2017/07/10/ritmo-0-de-marina-abramovic-1974/
(10) HA!. ““Sin título (Retrato de Ross en L.A.)”. Data d’accés: 28 de setembre de 2024, https://historia-arte.com/obras/sin-titulo-retrato-de-ross-en-l-a
Lliure per ser i fer

Títol i any: “Tristesa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Por” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Solitud” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Pressió” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Títol i any: “Angoixa” de la sèrie “Lliure per ser i fer”, 2023
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tècnica, mitjà i suport: Fotografia digital impressió amb plotter digital sobre foam
Dimensions: 150 x 200 cm
Malauradament, encara ens trobem en una societat retrògrada i enquistada que aparta i amaga els sentiments i les opinions dels més petits. Encara ens trobem amb un gran nombre de nenes i nens que viuen maltractats per la seva personalitat, la seva sexualitat, en resum, per la seva forma de ser i fer. L’anàlisi de la mirada, i no solament del seu objecte, també és part de l’ús de la fotografia com a document històric, i porta a l’anàlisi i crítica cultural i social.
Diversitat de gènere en curs

Títol i any: Diversitat de gènere en curs, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Fotografia digital amb càmera
Nikon D5000
Format: 30 x 40 cm
A les nenes els agrada el color rosa, jugar a nines, pintar-se les ungles i fer ballet. En canvi, els nens vesteixen de color blau, juguen a futbol i cotxes, porten els cabells curts i no ploren. Els infants haurien de ser lliures de ser el que vulguin ser i com vulguin ser. Haurien de sentir-se còmodes i segurs a l’hora d’expressar-se, de vestir-se, de moure’s…de viure.
Cadascú és com és

Títol i any: Cadascú és com és, 2022
Artista: Isabel Costa (El Papiol, 1988)
Tipus d’objecte: Enregistrament audiovisual
Duració: 2’07’’
Sistema d’àudio: Estèreo
Format: 16:9
Al Nil li agrada pintar-se les ungles, posar-se faldilla, portar els cabells llargs o fer-se cua i acompanyar-ho amb clips de colors i purpurina. Al Nil també li agrada jugar a bàsquet, a futbol i a cotxes. Però els comentaris que li arriben són en detriment de les aficions relacionades amb el gènere, que diuen que “no li correspon”. El Nil té cinc anys i ha de sentir a dir que el seu cos està supeditat a tercers i que ha de fer amb ell el que mana la societat, la cultura i la política. La desobediència com a estratègia de confrontació a un poder considerat des d’aquesta perspectiva unilateral seria el camí de subvertir aquesta opressió social i política amb què convivim.
Generem propostes des de i per al pensament crític.